La meva sèrie preferida. És l'única sèrie en la qual m'he vist tant l'anime com el manga. No se per què, però aquesta sèrie em va captivar des d'un principi, potser perquè se surt una mica dels tòpics o potser perquè la seva trama no és gens corrent, o potser perquè els seus personatges són molt variats, sigui pel motiu que sigui, m'encanta.
L'acció principal gira entorn de Sawada Tsunayoshi, un noi "bo per a res" a qui tot li surt malament i no sobresurt en cap àmbitescolar.
Un dia, amb l'excusa que era un professor particular, un estrany nadó vestit de mafiós es presenta a casa seva i li anuncia que serà el desè cap de major família mafiosa de tot el món, la família Vongola.
A partir d'aquest moment es van descobrint tots els personatgesde la sèrie, dels quals set seran els guardians Vongola i els altres seran els seus aliats o els seus enemics en la batalla per decidir el futur de família Vongola. Cal esmentar que al principi de la sèrie se li dóna molta importància a un objecte anomenat "bala de l'última voluntat" amb la qual la persona que ha estat disparada amb ella pugui revivir en forma última voluntat, és a dir, que reviu de manera que té cinc minuts per fer allò que li hagués agradat fer abans de morir.
En els capítols finals de la sèrie aquesta bala es deixa d'utilitzar, cosa que no m'acaba de quadrar, ja que al principi se li donava molta importància, encara que si és veritat que al llarg de la sèrie van apareixent moltíssims artefactes estranys.En la imatge que hi ha dalt apareix el meu personatge favorti de la sèrie, Blephegor (anomenatl Bel en al sèrie per comoditat i apodat "Principe el destripador"). He de dir que Belphegor no es uns dels personatges "bons", però tampoc es "malvat". Perteneix al grup d'assasins especials de Vongola anomenat Varia, els cuals al principi son antagonistes, però al transcurs de la sèrie treballent junt a la principal familia Vongola.
The 69 Eyes és un grup de rock gòtic que vaig conèixer fa pocs mesos, però la claredat amb què fan la seva música, les lletres de les seves cançons i els seus ritmes enganxosos m'han enganxat totalment a ells i em passo força temps buscant cançons d'ells que fins ara no havia escoltat.
Com que és un grup relativament nou per a mi no conec moltes cançons i menys encara els discos, encara que si que conec un d'ells, anomenat Back In Blood i publicat el 2009, i sent l'únic que conec d'ells, és el que més m'agrada , de moment, encara que he de dir que les cançons d'aquest àlbum són molt bones, des del meu punt de vista.
Pot ser que la meva cançó favorita d'ells sigui una anomenada Dead Girls Are Easy, la qual té un toc vampíric en la lletra i en el vídeo, i encara que aquesta sigui la meva favorita, totes les altres que conec d'ells m'apassionen i hi ha vegades que no puc parar d’ escoltarles totes, una darrere l'altra sense parar.
En aquesta ocasió parlaré d'una sèrie que coneixia des de fa molt de temps però que fins fa uns pocs dies no m'havia plantejat veure-la. La sèrie en qüestió es diu D.Gray-Man i abans de res voldria dir que encara que només m'he vist uns set capítols ja és una de les sèries que més m'han agradat i una de les poques amb les que he plorat en el cinquè capítol. L'acció principal gira al voltant dels "exorcistes" i es desenvolupa a finals d'un segle XIX imaginari. Els"exorcistes" són part d'una agrupació religiosa anomenada l'Ordre Fosca que actua per recuperar els trossos de"innocència"que hi ha repartits per tot el món i per parar-li els peusal Comte del Mil • lenni, un ésser de la foscor que viu per crear els anomenats Akuma, és a dir, dimoni en japonès. Aquests Akuma no són dimonis corrents, sinó que s'amaguen dins d'un cos humà que tingui un esperit feble per així matar i créixer sense ser descoberts. La "innocència" és l'essència de les armes anti-Akuma dels exorcistes, la necessària per parar-li els peus al Comte del Mil·lenni. He de dir que la sèrie em té molt absorbit i estic desitjant saber que passarà en els següents capítols. La recomanaria a qualsevol amant de los animes emocionants i ombrívols, i als que no els agradi aquest estil, també.
La meva sèrie preferida. És l'única sèrie en la qual m'he vist tant l'anime com el manga. No se per què, però aquesta sèrie em va captivar des d'un principi, potser perquè se surt una mica dels tòpics o potser perquè la seva trama no és gens corrent, o potser perquè els seus personatges són molt variats, sigui pel motiu que sigui, m'encanta.
